muntanya

L'alta muntanya és L'únic gran bioma que s'ha conservat millor Iins al nostre temps. Fins fa molt poc els massissos constituien juntament amb les zones polars, alguns deserts i selves tropicals, els únics grans ecosistemes no degradats seriosament. Pero aixo s'esta acabant: la moderna tecnologia i la fam que té l'home per apoderar-se de tot redueixen de manera esfereidora els Últims reductes

Tan sols tenim tres precaris Parcs Nacionals de Muntanya que en total solament protegeixen el O,1S0/o del total de les terres muntanyenques de la nostra Península (considerant les que s'aixequen per sobre dels 1 .O00 m sobre el nivel1 del mar). Primer es va crear el Parc Nacional d'ordesa; i en els Pics d'Europa, el Parc Nacional de la Muntanya de Covadonga. Després, el 1955, el Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici.

Els éssers vius que poblen les nostres muntanyes s'han hagut d'adaptar a les dures condicions de les alcanes; el fred, el vent i la minva d'oxigen. Cada 150 m d'altitud la temperatura baixa l0 C, per sobre dels 3.000 m, la temperatura a nivel1 del sol solament puja de O°C uns dos mesos I'any. 1 a partir de 4.000 m, les neus perpetues cobreixen fins i tot les muntanyes situades en la latitud de I'equador. Per tant, adaptar-se al fred és una de les proves principals que han de passar les plantes i animals dels nivells alpins. Les alteracions que provoca el fred afecten la grandaria, color i cronologia de la reproducció de les especies.

Després tenim tot un seguit de fauna de muntanya que hi habiten; algunes perqué hi han trobat I'últim refugi; altres perqué són colonitzadors asiatics propis dels grans massissos tibetans, i altres perquè com una seqüela més de les glaciacions, veuen restringida en I'actualitat la seva àarea d'expansió al domini munta. Entre ells hi podem trobar I'aliga daurada, capas de cacar per sobre dels 3.000 metres encara que no passi mai dels 2.000 m per criar. També bi ha el duc, misterios habitant de les tenebres que gairebé esta restringit a les muntanyes a causa del seu principal i únic enemic que és I'home. Com a depredador mamífers, hi ha els gats salvatges que escassegen bastant. Els caçadors maten els gats salvatges amb I'excusa que se'ls mengen les peces de caca o bé perquè es pensen que es tracta de gats domèstics (que ocasionen grans destrosses a les niuades), pero de cap manera no és permès de matar-los, ja que es tracta d'una especie protegida, i això ho fa molta f¡gent també amb altres espècies.

L'home com es pot veure està fent que hi hagin menys habitats en bones condicions i a sobre està caçant a animals en perill d'extinció.

Aquests són uns quants animals que hi viuen a la muntanya;